25 Nov Rocabruna 16/11/2024
El dissabte 16 de novembre poc després de les vuit del matí 34 excursionistes, amb el Josep Valldeoriola al capdavant, vam començar la caminada al petit poble de Rocabruna a l’Alta Garrotxa a 960 metres.
El primer tram era la pujada per un camí i corriols entre prats i fagedes fins a les antigues mines de les Ferreres, abandonades fa dècades. Allà vam esmorzar i la majoria vam entrar a una de les galeries. Seguidament vam continuar pujant amb el Canigó amb una mica de neu a la nostra esquerra, fins a arribar al Coll Vernadell a 1.375 metres, on hi ha la frontera francesa, entrant a la comarca del Vallespir a la Catalunya Nord. Tot i la humitat per les pluges dels dies passats, el dia es presentava totalment assolellat i feia una temperatura més alta del que tocaria.
Baixant per uns corriols i per una pista entre fagedes i aurons, gaudint dels colors de la tardor, vam arribar al santuari de Nostra Senyora del Coral o del Corral en el terme de Prats de Molló. Després d’una petita pausa per contemplar-lo, vam continuar baixant per un per un corriol entre fagedes fins al poble de la Menera on ens vam fer la foto de grup en el pont de pedra sobre la riera de la Menera, a 770 metres, que poc després passa a ser el riu Tec. En aquell poble de la Catalunya Nord on els rètols dels carrers estaven només en català, vam poder saludar i parlar en català amb diversos veïns que, després de preguntar-nos per on havíem vingut i d’on érem, ens van explicar que ells de joves anaven a comprar o vendre a peu o amb mules a l’altra banda de la frontera. Evidentment com tots aquests pobles fronterers, fa dècades també devien viure del contraban. Al poble no vam trobar joves i aquests veïns, tots d’edat avançada, ens van dir que els joves encara que entenien el català, ja no el parlaven fora de casa i la majoria ja no vivien al poble.
Després vam agafar un corriol de pujada senyalitzat com «El Camí de Memòria» que va ser per on van arribar a la Menera a finals de gener i començaments de febrer de 1939 deu mil republicans que iniciaven el llarg i trist camí de l’exili. I seguint aquest camí en sentit contrari, vam arribar al Coll de Malrem, a 1.134 metres creuant de nou la frontera entrant a l’Alta Garrotxa. Allà vam dinar i en acabar, vam fer d’una tirada la baixada fins a Rocabruna, visitant la majoria les runes del castell que porta aquest nom.
En total vam fer 25 km i 860 metres de desnivell positiu i negatiu.
Moltes gràcies, Josep, una magnífica ruta.