17 Jun KALYMNOS JUNY 2012
La passada primavera, aprofitant la meva estada a Grècia, a través del programa de mobilitat universitària europea Erasmus; amb en Pol vam passar uns dies caminant per Meteora i uns quants més escalant a Kalymnos.
En Pol va arribar a Atenes el dissabte dia 9 de juny i l’endemà mateix, al migdia prenguérem el tren cap a Meteora. Meteora és un indret al nord de Grècia, a unes 5 hores d’Atenes, característic perquè hi ha unes torres de conglomerat molt grans i especials. En un primer instant, ens pot fer pensar en Montserrat. Tanmateix, les formes són diferents. A casa nostra predominen el gran nombre d’agulles, mentre que allà hi ha mastodòntics conjunts de roca. Per altra banda, hi ha diversos elements en comú: s’escala a tot arreu i ambdós són centres espirituals; a Meteora hi ha diversos monestirs enfilats al capdamunt de les roques.
Nosaltres, en aquest cas vam deixar les cordes a casa, degut a la manca d’informació i de material pertinent per aventurar-nos-hi.
Per tant, el que vàrem fer va ser passar 2 dies i mig caminant per la zona, dormint sota els estels, trescant per canals abruptes, voltant amunt i avall, intentant mantenir-nos el màxim allunyats de la carretera on milers de turistes passen per fer la típica ruta guiri.
Després, retornàrem a Atenes on jo tenia encara algun maldecap amb la universitat. Un parell de dies més tard, salpàvem del Pireu (el port d’Atenes), cap a l’altra punta del país, la petita illa de Kalymnos, davant de la costa turca.
Kalymnos és una illa que, a piori (pels no iniciats), no té res d’especial: ni les platges més boniques, ni les restes més antigues, ni la vegetació més sorprenent; però hi ha un element que la distingeix de la resta. L’enorme quantitat de roca. N’hi ha per tot arreu, s’ha de dir però, que no hi trobem grans parets, sinó més aviat moltíssimes franges de roca, sempre inferiors als 100 metres. Aquesta realitat la converteix en un paradís per l’escalada esportiva i, des que el 2006 s’hi va realitzar el Petzl Rocktrip Festival, la seva fama i popularitat no ha parat d’augmentar. Per nosaltres, encara que l’escalada esportiva no sigui la més gran de les nostres passions, i malgrat que tenim un grau força baix, no podíem deixar passar l’oportunitat de la meva estada tant a prop.
D’aquesta manera vam passar una setmana llarga escalant, sobretot a la part oest de l’illa. El principal problema que trobàrem fou la calor, en aquella època era impossible escalar al sol i la majoria de sectors miraven a ponent, de manera que tant sols podíem escalar al matí. Però en canvi, als capvespres vèiem la posta des de la platja
Al cap d’uns dies se’ns va afegir el Berni Puig de Manresa. Vam aprofitar l’ocasió per llogar un petit apartament, que si bé ens va prendre les nits sota volta celeste i l’aventura, guanyàrem molt en comoditat.
Un element que em sembla oportú de destacar és que malgrat que el nostre grau fos força baix poguérem fer vies típiques de Kalymnos: amb desploms, degotalls i tot tipus de formes estrambòtiques, molt visuals i espectaculars.
Finalment, el 22 vam tornar a Atenes i un parell de dies més tard ens vam separar tot i que les malifetes pel Mediterrani oriental no van cessar; però això ja són figues d’un altre paner.
Aniol Coma Santasusagna
