27 May Costabona 2.465 m. 21/04/22
Una trentena d’excursionistes del GEMI vam fer dissabte 21 de maig l’ascensió del pic Costabona de 2.465 metres, començant al poble de Setcases a una alçada 1.265 metres, poc abans de les vuit del matí.
Ascensió circular de 1200 metres de desnivell positiu i 1.200 de negatiu i una 17 km de distància, amb una temperatura molt més alta del que tocaria.
Amb la ruta preparada pel Josep Valldeoriola, vam començar a caminar carretera sentit Vallter2000 i el GR 11 i GR 210, riu Ter amunt, trencant a la dreta seguint la Riera de Carboners per un corriol i camí humit força ombrívol per un bosc de pi roig i arbres de ribera, que seguia la riera i les seves petites cascades com l’anomenada «Copa de Cava».
En arribar als prats de la Collada de la Balmeta, prop de la cota 2000 vam aturar-nos a esmorzar, amb vistes a Bastiments, Pic de la Dona i el Costabona, amb algunes congestes de neu. La calor començava a apretar.
Ja sense cap ombra vam fer el segon tram de l’ascensió per la carena de la Serra de la Balmeta, travessant alguna congesta de neu, deixant a sota el Refugi de Costabona. En arribar al Coll de Pal, on la carena que ve des del Bastiments, Bacivers, Portella de Mantet i Roca Colom és la frontera amb França hi havia fites fronterers i uns senyals de que per allà hi passa un meridià. Aquest cims i els seus vessants encara tenien força neu. I després d’una última pujada d’uns cent metres seguint la carena fronterera, vam arribar passades les 11 del matí al cim del Costabona des d’on vam gaudir d’una esplèndida panoràmica del Pirineu Oriental, des del Canigó, fins a alguns dels cims de l’Olla de Núria.
Un cop fetes les fotos vam baixar per un prats cap a les Roques del Mercer, dinant a quarts d’una a l’ombra d’uns pins a cota 2000 al costat de la pista de Setcases a Espinavell, que aquest dies està oberta, on hi havien cotxes aparcats. Després de dinar, amb ganes de tornar cap a casa vam seguir el camí dels Contrabandistes, primer per uns prats que miraven cap al Balandrau amb les últimes neus, i després pel corriol boscós del Torrent de Vall-llobre on alguns es van donar una merescuda remullada i alguns vam tenir una imprevista relliscada. A les 15 hores ja érem tots a Setcases, remullar-nos no els peus, sinó la gola a l’ombra d’un bar prenent-nos un clara o un aquarius, a punt de tornar cap a Moià amb els cotxes.