02 Sep ULTRATRAIL MONTBLANC 2013

CRÒNICA ULTATRAIL MONTBLANC:

El 29 d’agost el David, el Xelino i jo, acompanyats de l’Imma i de la Sehere vam agafar un avió cap a Ginebra per anar a fer l’UTMB. Tot just arribar a Chamonix ja ens vam trobar per allà el Toni ( que també corria) i el Quim Mayoral. De Moià també va córrer el Gerard Morales que malauradament va haver de plegar cap al km 80.

L’endemà, després de dormir en un apartament perdut de la mà de Déu i de ser fotografiats per un fantàstic radar de l’autopista, vam fer cap a Chamonix per  prendre part a la cursa. A Chamonix es respirava un gran ambient de cursa, almenys en el meu cas els nervis estaven a flor de pell, en altres paraules, estava ben acollonit. Vam anar a dinar i a canviar-nos per la cursa. Quan anàvem cap a la sortida ja vam veure que aquella cursa no era com les altres. Hi havia un ambientàs que no havia vist mai per una cursa amb gent per tot arreu. Ja es preveia que la sortida seria tant espectacular com realment va ser. Just abans ens vam tornar a trobar amb el Toni i vam anar tots junts cap a la línia de sortida. La sortida no l’oblidarem mai, tot ple de corredors de tot el món allà enxovats, música a tot drap i els voreres de tot el recorregut que es feia dins del poble a petar de gent animant. Semblava l’arribada d’una etapa del Tour de França!

Els primers 30 km eren força assequibles, hi havia un bon tros pla i una pujada de 700m de desnivell amb la seva corresponent baixada per arribar a Les Houches, on hi havia el primer avituallament. La tònica era la mateixa que a Chamonix, hi havia un munt de gent animant per tot el poble. Al cap de poc va començar a picar una mica amunt fins arribar a Contamines on la Sehere, l’Imma i el Quim ens esperaven per animar-nos. El David i el Xelino ja anaven una mitja hora per endavant i el Toni una mica més endarrera. Ja es feia de nit, de manera que vam encendre el frontal i a seguir. El tram següent era força dur, amb una pujada molt llarga fins al coll de  la Croix de Bonhomme. És espectacular mirar la serp de frontals que es veu tant si mires amunt com avall. Baixem el coll per pujar el Col de la Seigne, i després d’una altra pujada arriba la terrible baixada a Courmayeur ( Italia) on se’m va fer de dia. Pugem al refugi de Bertone i a partir d’aquí el corriol pel que anem ens regala unes vistes espectaculars de la cara est del massís. Després d’un terreny força assequible arribem a la pujada del Grand col Ferret i entrem a Suïssa.

Els següents km fins a Champex són bastant assequibles amb molts trams de baixada i sense cap pujada excessivament llarga.

A Champex (km122) ens esperaven la Sehere i l’Imma. El Xelino va ser el primer a arribar i com sempre anava disparat i molt ben classificat, seguidament va arribar el David que anava molt carregat dels quàdriceps i va haver de plegar, jo vaig arribar a quarts de sis de la tarda molt animat. Quan estava a punt de marxar va arribar el Toni que també feia molt bona cara.

Els 46 km que quedaven fins a l’arribada es van fer força llargs, ja que vam haver de pujar 3 ports d’uns 700 metres de desnivell cadascun. D’aquest tram destacaria la festa que hi havia muntada al penúltim avituallament a Trient on hi havia molta gent animant, música ambient… i l’última pujada: vam creuar una carretera i vam veure una corrua de frontals serpentejant per la muntanya, el camí no enganyava, ens esperava una pujada molt dura per una mena d’escales de pedra que acabaven en un altiplà ple de rocs. En aquesta pujada al Xelino li va agafar mal de panxa i va haver d’afluixar molt el ritme, sinó encara hagués quedat més endavant!!!

Finalment vam arribar a l’últim control que estava just al punt més alt, i just passar-lo ja veies Chamonix a baix. El primer tram de baixada era força tècnic i lent, però l’últim tram va ser molt ràpid ja que el camí era més fàcil i quan veus que l’arribada està tan a prop t’oblides de tots els mals.

En el meu cas l’arribada a Chamonix va ser molt tranquila ( ja que eren quarts de sis del matí), però el Xelino, que va arribar a mitja tarda es va trobar un ambient formidable, amb un munt de gent animant…

En definitiva, va ser una experiència inoblidable que estic segur que tard o d’hora repetirem.

Finalment voldria tornar a donar les gràcies al Quim, l’Imma i la Sehere pel seu suport durant tota la cursa.

Si voleu mirar les classificacions les trobareu a la següent pàgina:

http://www.ultratrailmb.com/page/107/Results.html

Orsini Sotorra